divendres, 19 de desembre del 2008

Canvi d'estretègia dels neoliberals

En els últims dos dies he pogut comprovar com l'estratègia dels neoliberals per defensar el procés de Bolonya ha canviat. Han vist que hi ha un gruix important d'estudiants que està disposat a lluitar contra el procés i que gairebé totes les universitats dels Països Catalans estaven fent tancades i protestes. Els ha quedat clar que el discurs contrari a Bolonya està calant en els estudiants, professors i fins i tot fora de les universitat i el neoliberalisme no està disposat a que es qüestioni el lliure comerç de qualsevol cosa i menys de l'educació, ja que és un mercat massa lucratiu.

Així doncs, ara l'estratègia que he començat a veure en TV3, Interviu, el Periodico, la Vanguardia,... és que ara, l'objectiu és dividir als estudiants. Aquest matí la Comissionada Palmada comentava al gosset Cuní que hi ha uns estudiants dels que protesten amb els quals es pot parlar i que son els que defensen la universitat pública ja que només volen més beques, poder estudiar i treballar, llibres de text més barats,... però que hi ha una minoria (de menys de 20 persones!) que són un violents antisistemes i que l'únic que volen és que aquí es produeixi el mateix que s'està produint a Grècia. La Palmada també diu que aquests últims son els quatre que queden tancats, i que els altres ja han posat seny. Acabava dient que els estudiants han de vigilar amb aquests antisistemes, que són molt perillosos.

D'altra banda, aquesta setmana l'Interviú publicava un "exhaustiu" reportatge d'investigació on afirmava que el "cap" dels estudiants és un conegut antisistema del qual en diu noms i cognoms: QUINA INVESTIGACIÓ! llàstima que qualsevol persona que conegui una mica la realitat pot desmentir, sense cap dubte, les conclusions d'aquesta investigació. A més, com podrà dirigir als estudiants de les altres universitats perquè també ocupin? és omnipotent? o és que és el cap d'una organització terrorista que controla totes les universitats? això és igual, l'important és que els estudiants menys polititzats es pensin que un terrorista els dirigeix i que decideixin abandonar la lluita en defensa de la universitat pública.

El cas del Periódico és més surreal, el "reportatge d'investigació" consisteix en infiltrar-se a en les ocupacions i explicar "què fan els estudiants que estan tancats a les nit!", a més a més, ho anuncien avui dient que demà ho publicaran, al més pur estil sensasionalista britànic. No vull ni saber quines tonteries hi diran, tot sigui per desprestigiar la lluitar.

Amb aquest canvi d'estratègia em sembla bastant evident que han vist que en un debat obert és molt difícil defensar la mercantilització de la universitat Pública i han passat a la vella tàctica de matar el missatge per eliminar el missatge. Creuen que si aconsegueixen desprestigiar, mitjançant qualsevol mentida o tonteria, als qui s'hi oposen, aconseguiran que la societat també vegi desprestigiada la lluita contra Bolonya. Així doncs, cal tenir present l'estratègia del neoliberalisme i no deixar que ens guanyin!

divendres, 12 de desembre del 2008

Que la lluita continuï!

Ahir vaig tornar a la meva Facultat, a l'edifici històric, per recollir el títol (per fi!) de matemàtiques. Passejant-me per les parts ocupades pels estudiants em vaig enyorar, i molt, de la meva etapa com a estudiant. El cert és que fa certa ràbia veure com, després de cinc anys lluitant contra el procés de Bolonya, tant bon punt acabo comencen les tancades arreu del país. De fet, el sentiment no és de ràbia, ja que també és una mostra que tants anys de lluita, de reunions, de xerrades, de nits sense dormir preparant ocupacions frustrades o rebudes a rectors, ministres i presidents, no han estat envà.

De fet, aquest sentiment d'enyor no ve d'ahir sinó de la passada AN del SEPC, on el gats vells hi érem per últim cop, com a mostra de que ens costa deixar enrere aquesta etapa, per assegurar-nos que queda en bones mans, que hi continua havent gent jove disposada a tirar aquest projecte endavant. No sabeu com m'omple d'orgull veure el mapa de tancades dels Països Catalans tant ple, de saber que tornem a tenir nuclis a totes les universitats públiques del país, de veure com hem aconseguit que la lluita estudiantil a casa nostra sigui un referent per tot Europa, ja sé que queda moltíssima feina per fer, però veure que la feina ben dóna resultats t'omple de nou d'energies renovades per seguir lluitant.

Són molts els bons records que guardo de les meses, les assemblees nacionals, les trobades d'estudiants que m'han permet conèixer territoris i realitats que fins llavors desconeixia i encara millors son les amistats que he fet durant aquests anys, amistats d'arreu del territori que m'han fet entendre i estimar una miqueta més aquesta dissortada pàtria.

No voldria acabar aquest text (que gairebé sembla una carta de comiat) sense donar la gràcies a totes les persones que han fet possible que m'hagi sentit tant bé durant aquests anys, a les que em van formar durant els primers anys, a les que han compartit amb mi els anys de militància i a les que son el relleu ja present. A tots vosaltres, dir-vos que sou per mi una gran família i que m'heu ensenyat moltíssim de la lluita estudiantil, nacional, de classe, antipatriacal i, sobretot, de la lluita personal.

Que la lluita continuï!




Els primers traços

Al final, després de no sé quantes nits dient que em faria un blog... ja està aquí!
No pretenc que sigui un gran blog ni que em llegeixi molta gent, simplement volia trobar un espai per poder fer quatre pinzellades de les coses que em passen pel cap i de experiències que visc i que vull compartir amb tots aquells que els hi pugui interessar.
Les pinzellades són de revolta ja que aquesta és l'actitud amb la que m'agrada afrontar la vida, rebel sempre a tot allò que em diguin o m'imposin, sigui bo o dolent, ja que si és bo ja m'ho faré meu i si és dolent, cal oposar-s'hi amb totes les forces. No sé quin és el futur que ens espera, però el que tinc clar és que cal entendre la vida com una lluita constant, no conformar-se mai, ja que per mi, la primera victòria és lluitar per aconseguir la següent. Espero doncs que a través d'aquest blog pugui i puguem continuar aquesta lluita constant.