L'educació abans era millor...

La següent reflexió que fa molt temps que em ronda pel cap no és res més que una mostra dels conflictes generacionals, espero fer-ne alguna més...

"l'educació abans era millor", aquest és un dels tòpics més utilitzats, sobretot per persones de més de 40 ans, i també un dels que em fot més ràbia. La veritat és que he sentit dir a moltíssima gent que abans els nens eren més respectuosos, que escoltaven més a l'escola, que l'educació era molt millor abans,... i llavors jo em pregunto:
Si una generació ha estat molt ben educada, per lógica aquests sabran educar bé a la següent generació i per tant, serà impossible que l'educació empitjori, no? tot i així, molta gent gran segueix la (il·)lògica contrària, és a dir, a nosaltres ens van educar molt bé, però en canvi els nostres fills han tingut masses privilègis i s'han tornat uns maleducats.
Però clar, qui carai els hi ha donat aquests privilègis? qui carai no els ha ensenyat a valorar les coses? no serà que ells tampoc les valoren? quins son els pares que a la que el nen es fa mal a l'escola van corrents a demanar explicacions als mestres? tinguent un comportament així d'absurd, no serà que a ells no els van educar tant bé com es pensen? no serà, per tant, que l'educació de llavors no era tant bona com recorden? Saben tots ells que arostòtil ja va dir en el seu dir que l'educació de llavors no era tant bona com l'anterior?

¡Uh! ¡ah! Chávez no se va!

Després d'un periode vergonyosament llarg sense actualitzar el blog, ahir vaig decidir publicar un post sobre la victòria de la revolució Bolivariana en el referèndum de diumenge. Però ara, llegint el Punt, he vist un article prou bó d'en Joan Poyano sobre el tema, així que m'he decidit a copiar-lo ja que incorpora un altre punt de vista que també cal tenir en compte.

La desgràcia de Chávez

Si val més caure en gràcia que ser graciós, Hugo Chávez ho té clar. De gràcia, no en fa gaire, i cau malament a la meitat de Veneçuela i a gairebé la totalitat dels opinadors de la resta del món, que el troben malèfic perquè vol fer coses que no es discuteixen a altres llocs. El cas més recent és el del referèndum que ha guanyat, que segons els que se'l miren amb lupa és una maniobra dictatorial, quan en realitat el canvi constitucional radica simplement a permetre que a Veneçuela el president pugui ser reelegit tantes vegades com vulgui la majoria dels electors... com passa en molts llocs, a Catalunya i l'Estat espanyol, per no anar més lluny, sense que ningú ho trobi antidemocràtic. Relacionat amb aquest referèndum, també s'ha muntat un gran escàndol perquè un eurodiputat, Luis Herrero, va ser expulsat del país perquè feia propaganda electoral. En canvi, no s'ha muntat cap polèmica semblant pel fet que el govern britànic ha impedit l'entrada a un eurodiputat holandès que anava a fer una conferència sobre les similituds que troba entre l'islam i el feixisme.

Aquesta especial vara de mesurar que es fa servir contra Chávez té el seu origen en el seu passat colpista, però això no s'hauria de tenir en compte, almenys a Catalunya, on hi ha consens sobre la gran persona que va ser Francesc Macià, que va fer el mateix que Chávez: organitzar un cop militar contra un règim podrit, fracassar, i acabar arribant al govern per la via de les urnes.