La següent reflexió que fa molt temps que em ronda pel cap no és res més que una mostra dels conflictes generacionals, espero fer-ne alguna més...
"l'educació abans era millor", aquest és un dels tòpics més utilitzats, sobretot per persones de més de 40 ans, i també un dels que em fot més ràbia. La veritat és que he sentit dir a moltíssima gent que abans els nens eren més respectuosos, que escoltaven més a l'escola, que l'educació era molt millor abans,... i llavors jo em pregunto:
Si una generació ha estat molt ben educada, per lógica aquests sabran educar bé a la següent generació i per tant, serà impossible que l'educació empitjori, no? tot i així, molta gent gran segueix la (il·)lògica contrària, és a dir, a nosaltres ens van educar molt bé, però en canvi els nostres fills han tingut masses privilègis i s'han tornat uns maleducats.
Però clar, qui carai els hi ha donat aquests privilègis? qui carai no els ha ensenyat a valorar les coses? no serà que ells tampoc les valoren? quins son els pares que a la que el nen es fa mal a l'escola van corrents a demanar explicacions als mestres? tinguent un comportament així d'absurd, no serà que a ells no els van educar tant bé com es pensen? no serà, per tant, que l'educació de llavors no era tant bona com recorden? Saben tots ells que arostòtil ja va dir en el seu dir que l'educació de llavors no era tant bona com l'anterior?
Fa 5 anys