dimarts, 17 de febrer de 2009

¡Uh! ¡ah! Chávez no se va!



Després d'un periode vergonyosament llarg sense actualitzar el blog, ahir vaig decidir publicar un post sobre la victòria de la revolució Bolivariana en el referèndum de diumenge. Però ara, llegint el Punt, he vist un article prou bó d'en Joan Poyano sobre el tema, així que m'he decidit a copiar-lo ja que incorpora un altre punt de vista que també cal tenir en compte.

La desgràcia de Chávez

Si val més caure en gràcia que ser graciós, Hugo Chávez ho té clar. De gràcia, no en fa gaire, i cau malament a la meitat de Veneçuela i a gairebé la totalitat dels opinadors de la resta del món, que el troben malèfic perquè vol fer coses que no es discuteixen a altres llocs. El cas més recent és el del referèndum que ha guanyat, que segons els que se'l miren amb lupa és una maniobra dictatorial, quan en realitat el canvi constitucional radica simplement a permetre que a Veneçuela el president pugui ser reelegit tantes vegades com vulgui la majoria dels electors... com passa en molts llocs, a Catalunya i l'Estat espanyol, per no anar més lluny, sense que ningú ho trobi antidemocràtic. Relacionat amb aquest referèndum, també s'ha muntat un gran escàndol perquè un eurodiputat, Luis Herrero, va ser expulsat del país perquè feia propaganda electoral. En canvi, no s'ha muntat cap polèmica semblant pel fet que el govern britànic ha impedit l'entrada a un eurodiputat holandès que anava a fer una conferència sobre les similituds que troba entre l'islam i el feixisme.

Aquesta especial vara de mesurar que es fa servir contra Chávez té el seu origen en el seu passat colpista, però això no s'hauria de tenir en compte, almenys a Catalunya, on hi ha consens sobre la gran persona que va ser Francesc Macià, que va fer el mateix que Chávez: organitzar un cop militar contra un règim podrit, fracassar, i acabar arribant al govern per la via de les urnes.

3 comentaris:

  1. Sí, sí ahora sí!
    (pensava que t'havies oblidat d'aquest espai blocaire i dels teus fidels seguidors)

    Ara ens falta saber quin era el teu punt de vista :)

    una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ei Bernat, tu per aci!
    M'alegra molt llegir-te i tenir-te controlat a partir d'ara, jo també m'apunte el teu bloc per passar de tant en tant ;)

    Gràcies pels ànims, una abraçada!

    ResponElimina