diumenge, 26 d’abril del 2009

Quin gran país!



Un altre 25 d'abril a València, un altre dia especial. Primer de tot, és bonic veure com, malgrat tot, la gent continua sortint al carrer per dir quina és la nostra terra i per deixar-los clar que més de 300 anys després no ens rendim. Però sobretot, ha sigut un dia especial perquè m'he retrobat amb tanta gent que enyoro. Gent de Perpinyà i especialment del País Valencià amb els que he compartit tants anys de lluita i militància i amb els que sempre hi tindre una gran amistat. Gent que val moltíssim i que ara ja només puc veure molt de tan en tan

Malgrat tot, aquest viatge també m'ha deixat clar que, tot i abançar, encara ens queda molta feina a fer. Les discrepàncies sempre han d'existir, però hi ha actituds que no aporten res, masses discussions estèrils i comentaris que, potser sense mala intenció, fereixen a la gent. Tot i així, tinc la convicció que tot plegat s'ha d'acabar solucionant, perquè ens hi juguem massa i hi ha massa gent que hi ha deixat part de la seva vida com perquè ningú ens pugui prendre aquest somni!

8 comentaris:

  1. prou infantilisme i guaisme en el moviment. Madurem tots plegats una micona. Com pots veure, anar el 25 d'abril fa una mica d'envejona i més quan aquí has d'argumentar fins i tot perquè parles català,....sort dels escocesos que tenen un odi als anglesos increïble,....diria que és recíproc!

    una abraçada guapo

    ResponElimina
  2. Hem d'acabar amb eixes discrepàncies que no ens condueixen a cap lloc, però sobretot també haurem d'acabar amb eixos comentaris inútils que ens acaben afectant a molts personalment. Això l'únic que fa és debilitar el moviment.

    Ara que no ens veiem tant almenys aprofitarem les diades per retrobar-nos i recordar el que ens ha unit: la lluita!

    Pd. Espere que la galtada aquella que et vaig pegar no et fera massa mal XDDDDDDDD

    Un besot!!!

    ResponElimina
  3. vaja... no se massa com reaccionar després d'aquesta lectura. Penso que tots nosaltres volem el mateix, tot el que hi ha entremig són conseqüències lògiques de la geografia, les quals deuriem d'aprendre a superar. Un plaer tenir-te per aquí el 25! i en especial aquest 25, que per una vegada el vam fer nostre! El país valencià en peu de guerra, és i serà la tomba del feixisme! Un besot guapo

    ResponElimina
  4. mira que ets... avorridot! ja fa molt del 25 d'Abril eeeeeeeeeh!

    ResponElimina
  5. ei bernat, jo també ho he estat tocant amb RE, però si escoltes bé la cançó juraria que és un SI. Jo també he tingut el debat aquest...

    potser és que "a vegades" és d'una manera i "a vegades" d'una altra

    (m'agrada q t'agradin els acords)

    ResponElimina
  6. bernat fes-nos el favor d'actualitzar el bloc.. la carla ho diu, que avorridot! mmmmmm... vaaa exteacher, volem veure com plasmes coses divertides a l'espai aquest cibernàutic.

    ResponElimina
  7. cul d'olla, a veure si ara que ets lluny actualitzes això algun dia!

    ResponElimina