Que boniques les corrandes

Em desperto trist, quan rellegeixo el malson nocturn veig que é pitjor del que creia. Tanmateix, no puc tirar la tovallola i menys en aquesta lluita. Després de revifar-me els ànims trobo, per casualitat, els vídeos del Combat de Corrandes. Quina enveja! quina ràbia que comencessin tard, de fet, era de suposar, però sempre et queda aquell bri d'esperança. Mentre vaig escoltant les rimes, algunes de molt bones i altres amb menys gràcia, penso que seria bonic viure cantant corrandes. No hi ha tristesa, en les corrandes, només ironia, alegria, força, energia i, a voltes, certa ràbia. Es fàcil dir les coses en rima, sense preocupar-te que allò que dius sigui exactament el que estàs pensant, com a mínim, és molt més fàcil que explicar certs sentiments, sentiment que per molt que penses mil maneres diferent de transmetre'ls sempre saps que no és ben be allò, el que volies dir.
Que bonic seria viure cantant corrandes, en un mon imaginari, però ens ha tocat viure en aquest món i l'únic que podem fer és lluitar per canviar-lo, cantant corrandes de lluita, imaginant un món millor i lluitant per aconseguir-lo.

D'ells qui ens protegeix?

Incredulitat, impotència, ràbia, odi. Això és el que he sentit veient les imatges de les càrregues policials dels dos últims dies contra els estudiants. Ja els queda cap mena d'excusa, per fi s'ha vist clarament com actuen aquesta colla d'ignorants farloperos que es fan mossos d'esquadra. Ni policia catalana ni policia amable, ha quedat clar que els mètode i la violència que empren són molt pitjors que els que feia servir la guàrdia Civil fa 30 anys.
Tota aquesta colla d'hipòcrites que es vanaglorien d'haver corregut davant dels grisos ara fan servir allò que tant havien criticat i a sobre tenen els sants collons de justificar-ho.
Ja porto dos posts dedicats a aquesta generació i aquest no en dista gaire, no poden tolerar que nosaltres no hàgim renunciat als nostres somnis com van fer ells i s'han proposat que si ells van renunciar-hi nosaltres també ho hem de fer, suposo per no tenir tan mala consciència.
Però ja sabem que qui sembra misèria recull la ràbia i això és el que recolliran tard o d'hora.
No ens robaran els somnis, ni ara ni mai!

http://blip.tv/file/1891138
http://blip.tv/file/1891860
http://www.vilaweb.tv/?video=5598

Burgesos botiflers, també us cremarem a vosaltres!

Els presidents de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé; de Caixa Girona, Arcadi Calzada; de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós, i de «la Caixa», Isidre Fainé. Aquests botiflers sòn els principals responsables de que s'hagi creat la Fundació Princep de Girona, en honor i excelència del maldestre borbó que té una numero més que el desgraciat Felip V.
Es veu doncs, que això dels botiflers va de Felip a Felip, el que no saben els d'avui és que els catalans ja en vam quedar farts amb l'anterior i no tolerarem que n'hi torni a haver una altre. Així doncs, qualsevol intent que serveixi per netejar la imatge d'aquest personatge ha de ser pres com a una greu agressió al nostre poble i, com a tal, se l'ha de combatre amb totes les nostres forces.
La societat gironina no pot permetre que s'utilitzi el nom de la nostra ciutat per cantar les virtuts del nostre botxí. Que no m'expliquin sopars de duro sobre les beques o premis que donarà aquesta fundació, si el que volien era això no li haguessin posat aquest nom. L'únic objectiu d'aquesta colla de botiflers monàrquics és que la casa reial no s'enfadi amb Girona després de la crema de fotos, sembla que no els ha quedat clar que la societat gironina no vol CAP borbó, ni ara ni mai! i que tampoc vol cap del botiflers que els hi fan el joc.
Així doncs:
CREMEM EL REI, EL PRÍNCEP I ELS BOTIFLERS COL·LABORADORS!!

Els joves d'ara no tenen inquietuts...

Doncs bé, segueixo la meva crítica (a càmera lenta) de la generació anterior i de la seva hipocresia.

A jutjar pel que diuen la majoria de la gent de 40-50 anys, ells quan eren joves tots eren antifranquistes i compromesos (caldria esbrinar perquè, si eren tants, el van deixar morir al llit...). A mi em sembla molt bé, per el que em posa dels nervis és quan aquesta gent comença a dir que el joves d'ara, en canvi, no es preocupen per res, que com que s'ho han trobat tot fet tot els hi és igual, que no van mai a votar, que no es preocupen per la política,...
Potser el que s'haurien de preguntar és perquè els joves d'avui no creuen en la política. No serà que la política que plantegen els partits polítics convencionals no ofereix absolutament res a la gent jove (a no ser que t'hi vulguis dedicar professionalment)? No serà que durant la transició tots aquests que ara parlen van decidir que preferien renunciar a tots els seus ideals i somnis perquè (segons ells) era molt millor viure agenollat que arriscar-se a una altra dictadura? No serà que amb la seva renuncia van passar de fer política a viure del "politiqueo"?

Doncs bé, la gent jove d'ara no ha viscut la dictadura i per tant no tenim aquestes pors (n'hi ha que s'entesten a dir-li seny). Això fa que l'actual "democràcia" com una cosa que l'únic que ens pot aportar són problemes i per tant no estem disposat a entrar al seu joc. Així doncs, molts joves opten per passar de tot mentre que els altres decidim lluitar per canviar-ho. No vull justificar els primers, crec que tothom hauria d'intentar canviar les coses, però crec que aquesta apatia no és res més que un reflex de la apatia d'ideals, de somnis i de lluites en que la generació de la transició es va quedar des de llavors. Tampoc ajuda gaire que els que es queixen dels joves siguin els primers a criticar i reprimir els pocs que decidim lluitar, però això ja és un altre tema.