dilluns, 23 de març de 2009

Que boniques les corrandes



Em desperto trist, quan rellegeixo el malson nocturn veig que é pitjor del que creia. Tanmateix, no puc tirar la tovallola i menys en aquesta lluita. Després de revifar-me els ànims trobo, per casualitat, els vídeos del Combat de Corrandes. Quina enveja! quina ràbia que comencessin tard, de fet, era de suposar, però sempre et queda aquell bri d'esperança. Mentre vaig escoltant les rimes, algunes de molt bones i altres amb menys gràcia, penso que seria bonic viure cantant corrandes. No hi ha tristesa, en les corrandes, només ironia, alegria, força, energia i, a voltes, certa ràbia. Es fàcil dir les coses en rima, sense preocupar-te que allò que dius sigui exactament el que estàs pensant, com a mínim, és molt més fàcil que explicar certs sentiments, sentiment que per molt que penses mil maneres diferent de transmetre'ls sempre saps que no és ben be allò, el que volies dir.
Que bonic seria viure cantant corrandes, en un mon imaginari, però ens ha tocat viure en aquest món i l'únic que podem fer és lluitar per canviar-lo, cantant corrandes de lluita, imaginant un món millor i lluitant per aconseguir-lo.

4 comentaris:

  1. exacte. Les corrandes són somriures. És la creació i l'éssser espontani en estat pur. Les corrandes, en sí, són revolucionàries!

    una abraçada burro!

    ;)

    ResponSuprimeix
  2. Estic convençuda que l'alegria d'aquest dissabte de Corrandes hagués estat molt més especial, amb les teves rimes més particulars sobre l'escenari.

    Quan van cantar contra Bolonya, amb la Carla vam confirmar-ho :)

    una abraçada ben forta!

    ResponSuprimeix
  3. m'agrada com feia corretgir els exàmens: -qui sóc jo per jutjar-te a tu, que has estat mitja hora davant meu? tu et coneixes millor: jutja't a tu mateix, posa't nota!



    hervey bay web designer
    rokoksin

    ResponSuprimeix