divendres, 12 de desembre del 2008

Que la lluita continuï!

Ahir vaig tornar a la meva Facultat, a l'edifici històric, per recollir el títol (per fi!) de matemàtiques. Passejant-me per les parts ocupades pels estudiants em vaig enyorar, i molt, de la meva etapa com a estudiant. El cert és que fa certa ràbia veure com, després de cinc anys lluitant contra el procés de Bolonya, tant bon punt acabo comencen les tancades arreu del país. De fet, el sentiment no és de ràbia, ja que també és una mostra que tants anys de lluita, de reunions, de xerrades, de nits sense dormir preparant ocupacions frustrades o rebudes a rectors, ministres i presidents, no han estat envà.

De fet, aquest sentiment d'enyor no ve d'ahir sinó de la passada AN del SEPC, on el gats vells hi érem per últim cop, com a mostra de que ens costa deixar enrere aquesta etapa, per assegurar-nos que queda en bones mans, que hi continua havent gent jove disposada a tirar aquest projecte endavant. No sabeu com m'omple d'orgull veure el mapa de tancades dels Països Catalans tant ple, de saber que tornem a tenir nuclis a totes les universitats públiques del país, de veure com hem aconseguit que la lluita estudiantil a casa nostra sigui un referent per tot Europa, ja sé que queda moltíssima feina per fer, però veure que la feina ben dóna resultats t'omple de nou d'energies renovades per seguir lluitant.

Són molts els bons records que guardo de les meses, les assemblees nacionals, les trobades d'estudiants que m'han permet conèixer territoris i realitats que fins llavors desconeixia i encara millors son les amistats que he fet durant aquests anys, amistats d'arreu del territori que m'han fet entendre i estimar una miqueta més aquesta dissortada pàtria.

No voldria acabar aquest text (que gairebé sembla una carta de comiat) sense donar la gràcies a totes les persones que han fet possible que m'hagi sentit tant bé durant aquests anys, a les que em van formar durant els primers anys, a les que han compartit amb mi els anys de militància i a les que son el relleu ja present. A tots vosaltres, dir-vos que sou per mi una gran família i que m'heu ensenyat moltíssim de la lluita estudiantil, nacional, de classe, antipatriacal i, sobretot, de la lluita personal.

Que la lluita continuï!




4 comentaris:

  1. a punt de plorar,.....

    merci a tu també per ser-hi i ensenyar-nos tant!

    ResponElimina
  2. ieps, seguint al sr. estany he arribat fins aquí

    Bones reflexions, especialment la referència a la "lluita personal", la veritable mare dels ous

    cal dir que ja parles com un iaio (un altre!)

    salut i records ;)

    roger b

    ResponElimina
  3. Un matí de dissabte, una estona lliure abans de dinar... i una sorpresa! Quin plaer tenir-te per aquest món; estic segura que serà genial anar descobrint aquestes petites parts de tu. T'aniré llegint, no en dubtis.

    Una abraçada :)

    ResponElimina
  4. m'has deixat sense paraules

    però espero que lo del comiat no sigui del tot cert

    a girona et seguirem trucant perquè vinguis a les ocupacions (i espero que futures tancades) a col·laborar com gat vell


    que bonico que ets!
    una abraçada

    ResponElimina